Ja sé anar en bici!!!
La Laia, el Marc i uns amics seus, em van portar a fer un volt en bici pel Pla de Bages: La sortida prometia.
La nostra ruta passava per la Sèquia de Manresa. El Marc em va explicar, que en els 26 quilòmetres que té aquest rec d’aigua, hi ha un desnivell de deu metres. Quina passada!
Com podeu imaginar, és un recorregut molt adequat per passejar a peu o en bici.
I, és clar, vam trobar molta gent que caminava amb nens, sols, en grups, amb gossos,…
Aquest canal, a la meva època, no existia.
Des de la Sèquia es veien camps i alguns pagesos que regaven amb tubs. Un cap del tub el posaven a dins de la séquia, l’altre costat dins el camp i … regaven amb aquest giny! Un pagès ens va explicar que, antigament, per regar d’aquesta manera, es feien servir uns estris, fets de tubs metàl.lics, que anomenaven “trompa” i que s’assemblaven molt a una porteria de futbol .
Vam seguir pel costat de la séquia fins arribar a
un roure gran i molt vell. Em va cridar l’atenció perquè estava mig tombat per sobre de l’aigua.
La Laia va dir:
- Podríem menjar una mica. En Sàlix fa cara de cansat.
És veritat – vaig pensar- mentre m’estirava sobre l’herba i sentia com es discutien sobre el trencall per on havia de continuar la nostra ruta.
Pel camí, va arribar un carruatge, es va aturar i va baixar un senyor molt elegant, vestit d’una forma estrafolària.
- Què fa aquí estirat? Amb la feina que hi ha! – em va cridar.
- Estic molt cansat, hem fet molt de camí per arribar fins aquí. – li vaig contestar, el més educadament que
vaig poder. - Aquesta obra s’ha d’acabar molt aviat! Ara que tenim el permís del bisbe, ho hem d’aprofitar!
- Escolti! Que jo no he de fer res! Qui és vostè? -vaig preguntar intentant calmar-lo.
- Sóc en Guillem Catà i sóc l’encarregat de que aquest canal es faci… i es faci bé! Agafa el pic i la pala i comença a cavar! I ves amb compte, que en aquest indret no pots rebaixar el pendent més de mig pam!
Cap cot i per no entrar en raons, em vaig disposar a picar , tal com m’ordenava aquell manaire d’en Guillem Catà…
- Ei! Sàlix! Què dorms? -vaig sentir unes veus que em cridaven.
- Eh!…Què si dorms? -em demanava la Laia.
- No, no… Només descansava. -vaig contestar aixecant-me d’un bot. (si sabés amb qui havia parlat i la feina que estava a punt de començar, no s’ho creuria).
- Va! Comencem a pedalar, que si no, no arribarem a l’hora de sopar. -va cridar en Marc que sempre té un forat a la panxa.
Sort que el camí feia baixada.
En Guillem Catà va ser l’arquitecte, enginyer i responsable del canal que coneixem com la Sèquia de Manresa. Va néixer l’any 1339 i va morir el 1383.
Aquestes dades, més allò important que li va passar o que va fer al llarg dels 44 anys que va viure, es diu que és la seva biografia.
Us animo a que trieu un personatge important en la història del vostre poble, ciutat o barri, que investigueu els fets més importants que li van passar o va fer al llarg de la seva vida.
Cal que, en el text, inseriu enllaços a fotografies o a pàgines web on hi hagi informació complementària sobre el personatge.
Si ho feu d’aquesta manera, ja no fareu un text: escriureu un hipertext. Igual, igual, que els missatges que podeu llegir de les meves aventures per la nostra Lacetània.
Cal que feu una entrada en el bloc del “Passeig x la Lacetània” amb la biografia del vostre personatge. Així, els altres grups del projecte, coneixeran algú important del vostre municipi.
Us deixo uns exemples d’hipertext: