Tant se val si sou del Nord, del Sud, de l’Est o d’on el sol es pon. Si sou alts i ferms o prims i tous. Si sou nens amb fam de pa o ben tips de carn de bou… Tant me fa.
De bon grat us vull dir un munt de mots que duc al fons del cor; i si pot ser, d’un sol cop.
Els llocs que he vist, junt amb tot el que heu fet i dit m’han fet pols tot el meu cos.
Ben cert us ho dic.
-Tot el meu tronc és com un sac ple de pols d’or i de goig.
-Tinc el cor tan gran que ja no em cap dins el pit.
-Al meu cap no hi cap cap més nom que el de pau.
-Els meus ulls, tant de temps clucs, són dos plats plens de llum.
-A les mans hi tinc cinc dits que fan més d’un pam. (Poc més o menys.)
-Els peus han fet cims plens de rocs i prats plens de flors d’un roig com foc i d’un verd ben fi. (Si fa o no fa.)
-La sang em bull com el vi dolç dins d’un bot. (És un dir.)
-Al coll hi tinc tal nus que no em surt la veu, ni un crit i ni tan sols la
tos (Tant és, ja que fa un vent que no se sent res.)
-Del cul ja no en dic ni piu; no fos cas que fem un xic el porc.
En fi… que em plau dir que tot el meu cos ja no em cap a la pell.
Hem fet el rumb junts i tinc el gran goig de dir que tot el que heu dit i fet, ho heu fet i dit més que bé: molt bé. Sou com un gran got ple de llet amb mel!
Tinc sort, ja que sóc ric, doncs us tinc dins
el meu cap i us duc al meu vell cor. Us dec tot el que sóc. Ho dic de
tot cor i amb molt de gust!
Tant si és de nit com si hi ha el cel ben clar, tant si plou com si fa
sol, no hi ha res com ser viu; i des del niu fer un gran vol ben lluny com el que hem fet junts.
Tant de bo el temps no fes ni un pas més i el món no fes més
tombs. Se’m fa dur dir: Fins el curs que ve. He de fer el cor fort. Crec que ja tinc el pap buit i no puc dir res més… Em sap greu… Es fa tard…
Au, un bes ben gran i fort!!! I sort!!
SÀLIX (El Monosil·làbic)
(P.D.: Aquest darrer missatge l’he volgut
fer amb monosíl·labs com a homenatge a la meva perduda llengua
ibera que, com ningú sap, era una llengua sil·làbica)
SEMPRE US RECORDARÉ!!!