Amb el Marc i la Laia hem seguit l’antic cami ral que anava de Manresa a Barcelona passant per la serra de l’Obac. Una aventura molt engrescadora que m’ha fet una gran il·lusió.
Hem visitat alguns dels indrets on va viure un dels bandolers més coneguts de la nostra comarca: us estic parlant del famós Capablanca.
-
I d’on ve aquest nom, us preguntareu?
- Diu la llegenda, m’ha explicat en Marc, que per assaltar els viatgers que passaven pel camí ral estenia la seva capa blanca al mig del camí, s’enfilava dalt d’un arbre o d’una roca i els oblig
ava a deixar tot el que duien de valor a sobre de la seva capa. Si no l’obeïen els amenaçava amb el seu pedrenyal. (Em sembla que al Marc, les històries de bandolers li fan el pes).
Tots tres seguint l’antic camí ral, hem arribat al riu Llobregat. Hem passat pel pont monumental i hem arribat al poble del Pont de Vilomara.
Seguint la ruta ens hem plantat a Sant Jaume de Vallhonesta, que és una antiga masia on s’allotjaven els viatgers i traginers que passaven pel camí ral. Alguns d’aquests traginers havien estat víctimes dels assalts d’en Capablanca.
I jo, com que sóc molt tafaner, els he demanat que m’expliquessin més coses del bandoler. M’han dit que, abans de ser bandoler, era un humil pagès que es guanyava la vida treballant a les masies de la zona. Un dia, després de cobrar la paga de tot un mes de treball, va decidir anar-se’n a Manresa a gastar una part d’aquests diners i, quan era a punt d’arribar a la ciutat, un grup de lladres el va assaltar, maltractar i robar. Aquesta experiència tan negativa el va afectar tant que va tenir la mala pensada de fer-se bandoler.
- Caram, quin canvi de vida tan radical, no?
- Ja ho veus, Sàlix, una experiència dolenta pot fer que una bona persona agafi un camí equivocat – m’ha contestat la Laia.
- De fet, jo, després de més de dos mil anys clapant com un soc ja he perdonat als romans que van assetjar el meu poblat iber– vaig afegir amb el millor dels meus somriures.
Durant tot el camí hem anat trobant enmig del bosc moltes feixes amb marges de pedra seca, barraques de vinya i grups de tines que, segons diuen els meus amics, el famós Capablanca havia ajudat a construir abans de ser bandoler, quan totes aquestes valls del marge esquerre del riu Llobregat fins al Montcau eren plenes de vinya. Avui es troben abandonades i mig engolides pels boscos, però són un testimoni del passat que de tant en tant val la pena recordar i recuperar.
Segur que a tots els llocs hi ha coses que val la pena mostrar i recordar.
Ara m’agradaria molt que m’expliquéssiu en forma de vídeo alguna activitat, història, llegenda, camí, monument, itinerari, … que sigui interessant de conèixer del vostre municipi, poble, o barri.
Per exemple:
Itinerari per la vall del Flequer.
Si us ve de gust podeu fer-ho en format d’un “lipdub”, o un “balltour” o com vulgueu mostrant aspectes de la vostra escola o poble.
Un cop tingueu l’arxiu de vídeo, pugeu-lo a l’espai de YouTube del vostre compte de Gmail.
Després, feu una entrada en el bloc del “Passeig x la Lacetània” explicant com us ha anat l’enregistrament i enllaceu o “embediu” el vostre treball. Així compartiu la feina amb els altres grups del projecte.