L’OBSERVATORI

EL SÀLIX OBSERVA LES ESTRELLES

Avui m’he emocionat! He estat al dolmen de Castelltallat, no recordo si es d’algun parent. Això pertany al poblat de Sant Mateu de Bages. La passejada s’ho val. He vist unes cabanes imponents fetes de pedra, li diuen masies i hi viuen pagesos i ramaders. Quina diferència amb la meva època!!!

He entrat en un camp, hi havia un fil i dintre hi pasturaven vaques. Per saltar el fil, primer he volgut passar una cama i, com que era més alt del compte, he agafat el fil i he sentit una força que em travessava la carn i feia que tot el meu cos tremolés com posseït per un mal esperit excitat … He vist les estrelles!!! L’he deixat anar com he pogut i, he quedat tot jo amb un pessigolleig, que semblava que m’hagués envaït un niu de formigues folles. Quan m’he refet, he vist un home, rient molt i semblava, que s’havia de trencar per la meitat.

Quan ha pogut m’ha dit:

– Què? Has vist les estrelles, no?

– Miri! No rigui, que encara les estic veient!

– Perdoni! Vostè no és d’aquí, oi?

– Per què ho diu?

– Si vostè fos d’aquí, sabria, que aquests fils porten electricitat i enrampen!

– I per què ho fan això, si fa mal?

– Això són pastors elèctrics, tanques elèctriques, vailets. Com que enrampen, els animals no gosen sortir d’aquest camp.

– Donç m’ha fet veure les estrelles!

– Ara si que les veurà les estrelles! Si m’acompanya les podrà veure de debò i, sense fer-se mal.

– Com ho farà?

– Anirem a l’observatori que hi ha al costat de l’ església de Sant Miquel i, les podrem veure.

Després d’un sopar a base de mongetes, que ha dit que eren de Castellfollit, unes costelletes fetes a la brasa i, un mató amb mel de Marganell, hem anat a veure un bé de deu d’estrelles, planetes i satèl·lits. He queda més garratibat que amb el pastor elèctric.